Aurora Bertrana, con sus palabras, redujo el mundo. La Polinesia era un lugar remoto, perdido, inimaginable hasta que ella estuvo allí. Hasta que esta periodista zarpó hacia Papeete y empezó a enviar sus crónicas desde Oceanía hacia España. Fue a finales de la década de 1920. Bertrana, con treinta y cuatro años, llegó a aquel lugar exótico, absolutamente desconocido, y durante tres años se dedicó a describir su naturaleza y escribir sobre sus gentes. Hablaba sobre todo de las mujeres, de los matrimonios forzosos, de la maternidad sin contratos, de la sexualidad liberada. Bertrana viajaba porque buscaba y huía a la vez. Desde niña leía a escondidas en la biblioteca de su abuelo porque su pueblo se le quedó pequeño. Escapaba de una vida que su madre intentó confeccionar para ella cuando la enseñó a coser, bordar y hacer puntillas para convertirla en una señorita digna.

Tot just acabada la Segona Guerra Mundial, tres presoners alemanys són enviats en un poblet de França a treballar-hi sota les ordres dels civils. Ahir soldats de l'exèrcit agressor, cada un d'ells haurà d'incorporar-se en una família pagesa i ajudar-la a reconstruir el que la guerra ha destruït. I cada un s'enfrontarà a formes de convivència contrastades, algunes alimentades per l'odi, altres per l'admiració o l'amistat. Aquesta novel·la breu i intensa recull l’experiència de l’autora en un poblet francès i dóna una visió dels fets inèdita: la de les dones davant la guerra i la reconstrucció.

Acabada la Segona Gerra Mundial, Aurora Bertrana s?allista en una missió humanitària enviada a aixecar el poble francès d?Étobon, on l?ocupació nazi ha estat especialment ferotge: tots els homes són al cementiri, afusellats per la Gestapo una tarda de l?any 1944. Durant uns mesos, Aurora conviu amb dones estenallades pel record dels seus morts. A través de les converses, la presència tenaç dels afusellats se li va imposant: ?Vaig comprendre que no m?alliberaria dels seus fantasmes fins a haver-ne donat testimoni en un llibre.? Entre dos silencis és aquest alliberament en forma de novel·la.

Tot just acabada la Segona Guerra Mundial, tres presos alemanys són enviats en un poblet de França a treballar-hi sota les ordres dels civils. Ahir soldats de l'exèrcit agressor, cada un d'aquests presos haurà d'incorporar-se en una família pagesa i ajudar-la a reconstruir el que la guerra ha destruït. I cada un s'enfrontarà a formes de convivència ben contrastades, algunes alimentades per l'odi, altres per l'admiració. Una petita obra mestra desconeguda de la literatura catalana, en què Aurora Bertrana observa les relacions quotidianes entre persones que la guerra ha convertit en "enemics". Fins a quin punt?